Tendències en l'educació

El text que ens ocupa té per títol “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información”, escrit per Jordi Adell, i les sues referències bibliogràfiques són les següents: Aell, J. Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Amb aquest text l’autor pretén que el lector s’adone que les noves tecnologies, cada vegada estan més a prop nostre, començaren estan només en els hogars però ara estan arribant a més àmbits d’ús, entre ells l’escolar on s’estan implantant les noves tecnologies tan per a ensenyar com per a aprendre, per part dels professors i dels alumnes. I amb tot açò arribarem, en un futur no molt llunyà, a la societat de la informació.

Pel que fa a l’estructura del text, l’autor comença la redacció amb una introducció on involucra el lector plantejant els objectius que pretén aconseguir amb l’escriptura del text, com ja he citat anteriorment. Després es troba el cos argumentatiu on estan redactats els arguments que defenen els objectius que pretén l’autor. Per últim, hi ha la conclusió de tot l’escrit on es fa un resum d’allò més rellevant del text.

Dins del cos argumentatiu hi ha diverses parts. L’autor comença una evolució per la història citant les fases o períodes caracteritzats per la tecnologia que anava sorgint en cada moment, el primer dels canvis que passaren va ser el sorgiment del llenguatge oral que facilità la comunicació dels éssers humans. El segon dels canvis va ser l’aparició de l’escriptura que va permetre la difussió de la paraula i la possibilitat de preservar-la al llarg dels segles. El tercer canvi fou l’aparició de la impremta que permeté la difussió massiva dels textos que s’havien escrit amb anterioritat i dels futurs que s’anaven a escriure. I per últim, ja en l’actualitat, l’últim dels canvis són els mitjans electrònics i la digitalització, i és en aquest entorn on estan creixent les futures generacions.

Després es tracten les noves tecnologies de la informació i la comunicació on es parla de la formació de reds, dels usos dels ordinadors, d’Internet i d’allò que suposa la digitalització de la informació; tot açò, en conjunt, farà que canvie la nostra forma de pensar. A continuació es tracten algunes de les conseqüències de les noves tecnologies, de tots aquests avaços que estem vivint dia a dia, com per exemple la quantitat d’informació que serem capaços d’obtindre i que haurem de sel.leccionar aquella més rellavant; un altre és la transformació de l’espai i del temps, és a dir, que les reds informàtiques eliminen la necessitat de coincidir en l’espai i el temps amb les altres persones per a poder passar-se informació i aprendre; i per últim estaria la repercussió de les noves tecnologies dins de l’educació.

Tot seguit es parla de la societat a la que arribarem en un futur: la societat de l’aprenentatge. Ací es tracta dels pocs canvis que s’an donat fins ara en l’educació i que, és possible, a partir d’ara i gràcies a les noves tecnologies l’antiga concepció de l’escola (classe-professor-alumne) canvie per complet i siga l’alumne el que haja de buscar-se ell la informació per a aprendre amb ajuda d’un professor que li contestarà els seus dubtes per mitjà de la red, sense necessitat de classes presencials. Però per a que tot açò puga ser real han d’haver nous rols tan per a les institucions educatives com per als professors i per als alumnes, tanmateix ha d’haver nous materials per a poder ensenyar i aprendre amb les noves tecnologies.

Per últim, en la conclusió que fa l’autor es pot extraure que per a que les noves tecnologies tinguen un major potencial no s’han de centrar només en l’educació, sinó en tots els àmbits de la vida perquè a poc a poc afectaran a tots aquests i no serà possible viure si no es té un control sobre les noves tecnologies, però la pregunta que es fa l’autor i sobre la qual es reflexiona és, si sabem que aquests canvis estan ja afectant-nos i que ja hem de començar a controlar, si estem educant a les futures generacions per a que sàpiguen manejar-les.

Per a conclure amb aquest escrit cal destacar que l’autor fa una reflexió molt bona sobre com estan afectant i com afectaran les noves tecnologies a l’educació i a la societat del futur, fent reflexionar al lector de si allò que s’està fent amb els xiquets, d’allò que se’ls està ensenyant a l’escola els està preparant per al futur. Estic d’acord amb l’autor sobre aquests aspectes, encara que em pareix un poc utòpic poder pensar, en un futur molt proper, en la possibilitat de que les classes presencials puguen desapareixer però crec que al final acabarà per passar.


Lucia Andreu Valero
2n de Magisteri Infantil
L20 - Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació