Capítols 1 i 2 de “Les TIC a l’Educació infantil”

En aquestos dos primers capítols del llibre “Les TIC a l’Educació infantil”, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, es fa una introducció de com s’adapten les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a l’escola i quines són les aportacions de les TIC a l’Educació infantil, ja siga per al procés de desenvolupament dels xiquets, com la influència que tenen dins del PCC o de com poden ajudar en el treball en equip dels mestres d’un centre.

Pel que fa a l’adaptació de la societat actual a les noves tecnologies, és un procés natural pel qual l’home ha de passar per a poder estar actualitzat en els temps que corren, com ha passat al llarg de tota la història on l’home ha hagut d’anar canviant per a adaptar-se als canvis que sofria la societat. Aquest procés també l’ha de passar l’escola, és a dir, l’escola s’ha d’adaptar a les noves tecnologies perquè els xiquets actuals formen part del món digital i utilitzen de manera activa tota aquesta informació. Per tant, és obvi, que si en la societat s’estan donant uns canvis referits a les TIC, l’escola i el sistema educatiu hagen d’ensenyar-les, i hagen de canviar per a poder preparar als nens i nenes per a la societat de tecnologia que els espera i en la qual estan començant a viure.

D’altra banda, les aportacions de les TIC a l’Educació infantil dins del procés de desenvolupament dels xiquets, aquestos tenen contacte amb moltes persones però aquelles que tenen més influència sobre ells són els pares i la família, en primer lloc, sent més tard l’escola, els mestres i els companys, i són totes aquestes persones les que ajuden al nen a enriquir el procés d’adquisició dels aprenentatges, entre ells les noves tecnologies. I per a que els infants puguen aprendre millor les TIC s’ha d’adaptar l’estimulació de l’aprenentatge d’aquestes al millor moment maduratiu i d’evolució del xiquet, i fer que aquest aprenentatge tinga una continuïtat i no siga una experiència que es veja una vegada i s’oblide.

Amb respecte les aportacions de les TIC en el PCC, cal destacar que es poden treballar per igual en les tres àrees curriculars (descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i intercomunicació i llenguatges), podent ser usades per a reforçar alguns dels aspectes que puga resultar més complicat tenir materials i altres recursos, és a dir, si hi ha alguna matèria en la qual no es tinga molt de material per a poder treballar-la es poden usar les noves tecnologies per a crear-los, com per exemple en llengua es poden fer contes interactius usant programes informàtics.

Per últim, les aportacions de les TIC en el paper dels mestres i de les escoles, s’ha de dir que aquests s’han d’adaptar als canvis que estan fent les noves tecnologies dins de la societat, pel qual el paper que tenen els mestres està canviant fent que usen altres recursos als que abans no tenien ni formació per a poder explicar-los ni estaven integrats dins l’aula; per a que tot açò siga possible s’ha de crear un entorn ric i motivador tan els professors amb els seus alumnes com la relació entre les famílies dels nens i l’escola. I la influència de les TIC en el centre, està fent que es canvie, també, el plantejament de la relació entre els mestres ja que han d’incorporar les TIC a l’aula, tan com en l’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes, com en l’organització del cicle on s’ha de consensuar els aspectes que s’han d’ensenyar a cada nivell sobre aquests nous coneixements.

Per acabar l’escrit cal destacar que s’ha de potenciar un canvi d’actitud per acceptar com a normal l’ús de les TIC a les aules, modificar els objectius i metodologies de treball per adaptar als xiquets a les TIC i als nous mitjans de comunicació, fent tot açò implicant a la comunitat educativa per a què les propostes sobre les noves tecnologies siguin realment compartides i adquirides per tots.