Software libre

Nuestro grupo del trabajo del software libre se compone por: Lucia Andreu, María Gil, Judith González, Jessica Sales y Eva Agustí. El proceso que hemos seguido para realizar el trabajo ha sido el siguiente: en un principio nos leímos los textos y vimos los videos del aula virtual sobre el software libre. Hecho esto llevamos a cabo una lluvia de ideas y determinamos las pautas guías del trabajo.
Nos volvimos a juntar para hacer un borrador de las diapositivas y a partir de ahí nos dividimos en dos grupos; uno preparaba las diapositivas y buscaba las imágenes acordes a éstas y, el otro grupo, llevaba a cabo la tarea referente al sonido y la voz para la presentación. Cuando ambos grupos acabamos nuestras tareas, nos volvimos a juntar para coordinar la música y la voz con la presentación.
Por ultimo, colgamos el sonido en el media max siguiendo las instrucciones que había en el aula virtual e hicimos lo mismo con las imágenes en el Slideshare. Cuando estuvo todo hecho pudimos ver nuestra presentación en la Web.

El mensaje que hemos expuesto a los padres es de un nivel intermedio sin muchos tecnicismos para que el lenguaje sea claro y comprensible a todos los padres, independientemente del nivel informático de cada uno.

En un principio pensábamos que nos resultaría más dificultosa la realización del trabajo pero nos hemos sabido desenvolver bastante bien en su realización.
Muchos de los programas usados para la realización de este trabajo, como el Audacity o el Impress, nos eran conocidos por su similitud con el Nero (similar al Audacity), que ya habíamos usado, al igual que el Impress.
Únicamente encontramos dificultad a la hora de subir el sonido a Media Max, ya que después de subirlo no aparecía en la Web. Repetimos el proceso varias veces hasta que finalmente el problema estuvo resuelto.

Hemos conocido nuevas páginas de Internet como el Slideshare y el media max, que nos eran desconocidos. Hemos aprendido también como colgar nuestras presentaciones con audio en Internet, de esta manera poder compartir con otras personas nuestros proyectos, y lo que es mas importante, hemos aprendido un nuevo recurso para las aulas que abre un gran mundo de posibilidades.

| View | Upload your own

Capítols 4 i 5 de "Les TIC a l'Educació infantil"

En aquests altres dos capítols del llibre “Les TIC a l’educació infantil”, s’explica l’organització i gestió de recursos TIC en els centres, i més en concret dins les aules d’infantil, és a dir, totes aquelles decisions que s’han de prendre dins del centre per incorporar o no les noves tecnologies a les aules, pel qual ha d’haver una organització per part de l’equip de mestres, s’han de valorar les necessitats informàtiques de cada centre i l’organització de l’aula d’educació infantil; i també s’exposa el programari bàsic que ha de tenir l’escola i una sèrie de recursos didàctics per a tenir en el centre.

Dins de l’organització i gestió dels recursos TIC cal reflexionar sobre com es pot fer un bon ús educatiu d’aquests mitjans tenint en compte les valoracions que es facen dins de l’equip de mestres, encara que en l’actualitat ja ningú qüestiona la necessitat de tenir ordinadors en el centre, però la pregunta és, els ordinadors, dins de l’aula o en l’aula d’ordinadors? Sigui com sigui tota decisió que es prenga ha de passar per l’equip directiu, el coordinador d’informàtica i la comissió d’informàtica (que tots tres junts s’encarreguen d’impulsar el projecte TIC a l’escola i afavorir la presa de decisions necessàries per poder-lo dur a terme) i el claustre de professors (s’encarrega de prendre les decisions que afecten la metodologia i la didàctica de l’escola i decideix com s’articulen les TIC en la dinàmica educativa del centre).

Pel que fa a les necessitats informàtiques de l’escola cal tenir en compte la dotació del centre per a poder disposar d’ordinadors ja siga dins l’aula o en l’aula d’ordinadors. I per a què una escola tinga unes bones dotacions cal que tinga: una connexió a la xarxa del centre i a Internet per a poder treballar almenys amb quatre ordinadors dins les aules (que el centre tinga un bon cablatge), una aula d’ordinadors amb unes taules de treball a part dels ordinadors, ordinadors dins l’aula per afavorir el treball amb les noves tecnologies, uns perifèrics com la impressora i l’escàner, un canó de projecció, una càmera de fotos, una càmera de vídeo i alguna pantalla tàctil per a afavorir el treball amb les TIC als nens i nenes que tinguen dificultats en la coordinació mà-ull.

Amb tot l’exposat, l’organització de l’aula d’educació infantil ha de seguir uns condicionants per a poder determinar una tipologia d’aplicació de les TIC i una metodologia de treball o una altra, és a dir, s’ha de pensar de quina manera es pot rentabilitzar millor l’ús dels ordinadors dins l’aula, posar-ne algun espai de l’escola per a facilitar el treball amb aquests i també possibilitar l’ús de perifèrics que siguin facilitadors de l’ús de les TIC. Per a què tot açò siga possible s’han de seguir uns criteris per organitzar l’aula, com poden ser: criteris psicològics, físics, didàctics, pedagògics i sociològics; i si es fa una bona sel.lecció en els criteris es pot arribar a l’aula ideal en la qual es temporalitzen de forma adequada les activitats i on gràcies a diverses propostes es poden rendibilitzar l’espai i el temps en les activitats TIC, com per exemple a partir del maquinari pensar quin espai s’adjudica a l’ordinador, a partir del PCC definir el programari que s’usarà en cada nivell, concretar un programari anual per tal que sigui tan coordinat com siga possible amb les activitats de classe, seqüenciar la presentació i utilització del material TIC, definir el tipus d’agrupament, els criteris d’actuació o reforços i els d’avaluació i concretar altres espais de suport.

Tractant ara el programari i els recursos que es poden trobar en els ordinadors de les escoles, com a programes bàsics que ja van instal.lats en tots el ordinadors, podem trobar: el processador de text (ja siga el Word o l’OpenOffice), un programa de dibuix (el més usat és el Paint de Windows), un programa de presentació (ja siga el PowerPoint d’Office o l’Impress d’OpenOffice), un programa “Clic” o “JClic” per a aprendre, repasar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats treballades a classe, un programa de tractament d’imatge (per als mestres; com el Paint Shop Pro, el Gimp o l’ACDC), i algun programa d’enregistrament de veu. A part de tots aquests programes que ja van instal.lats en els ordinadors hi ha altres programes i recursos en pàgines web d’on es poden extraure grans ajudes per a explicar els continguts de les unitats didàctiques, com les que segueixen a continuació, que són algunes de les que se citen en el llibre, les quals he visitat en la red i que comentaré breument a continuació:

- http://www.edu365.cat: Aquesta pàgina està molt bé perquè té activitats i recursos per a tots els nivells educatius diferenciats en les diverses àrees i ativitats per a cada una, altres recursos per a mares i pares, altres portals i enllaços relacionats amb l’educació, un quiosc on hi ha enllaços a altres pàgines amb notícies d’interés, hi ha novetats i notícies d’interés en la pàgina principal, i et pots registrar per a estar més en contacte. A més aquesta pàgina està en valencià i es pot treballar també la llengua valenciana.

- http://www.xtec.net/~aperez83/infantil.htm: Aquesta pàgina conté moltes programacions amb recursos per a infantil, relació am Blogs de mestres d’infantil, propostes educatives, experiències, portals... tot enfocat a l’educació infantil; i aquesta pàgina també està en valencià.

- http://abchicos.com.ar/abchicos: És un cercador de continguts específics classificats, molt fàcil d’usar i molt atratiu per als nens. També té chat, calendari, butlletí, correu i ajuda per facilitar l’ús de la pàgina.

- http://www.angelfire.com/alt/fmoren17/index.htm: La pàgina que ens ocupa ara té molts recursos per a educació infantil dividits per activitats i dins de cada una dividida per diferents temàtiques incloent: poesies i endevinalles, jocs, contes, enllaços i tipus de lletres escolars; a més de poder posar-te en contacte amb el creador de la pàgina.

- http://www.dibujosparapintar.com: En aquesta pàgina trobem gran quantitat de dibuixos per a colorejar, cal destacar que els dibuixos són un gran recurs per a infantili ací te’ls ofereixen per a poder-los imprimir, fotocopiar i colorejar. Es divideix en diverses activitats i dins de cadascuna en diferents temàtiques; a part de dibuixos també hi ha: quaderns de dibuix, jocs educatius, cursos de dibuix, manualitats, activitats escolars, enllaços i es pot contactar amb els autors de la pàgina.

Per a conclure, vull fer una reflexió del que he après fent aquesta feina. Llegint el llibre de “Les TIC a l’Educaió infantil” m’he adonat de la importància de les noves tecnologies en l’educació, creant un bon entorn, tan en casa com en l’aula, per a què els xiquets tinguen interés per aprendre-les, a més de saber que han d’aprendre a no enganxar-se a elles, saber quan les han d’usar i també m’ha servit d’ajuda per a adonar-me’n que hi ha molts més recursos en la red dels que m’imaginava i que gràcies al llibre puc accedir-hi amb més facilitat. I gràcies a la cerca d’algunes de les pàgines que se citen en el llibre, m’ha servit per a obrir-me la curiositat per buscar nous recursos que més avant podré usar en una aula o que podré començar a usar molt prompte, inclús alhora de fer algun treball on necessite recursos per a infantil.

Les TIC en el Real Decret d'Educació infantil

En el Real Decret 1630/2006 on s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d'Educació infantil, les noves tecnologies s’inclouen dins de l’apartat "Llenguatges: Comunicació representació", dins del Bloc 2 "Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació".

Dins de l’apartat Llenguatges: Comunicació i representació també s’inclouen altres llenguatges a part de les TIC, com el verbal al Bloc 1, l’artístic al Bloc 3, i el corporal al Bloc 4. Tots aquests tipus de llenguatges estan inclosos en aquest Decret per a infantil per a què els xiquets comencen a agafar contacte amb la llengua; l’usen com a instrument de comunicació, representació, aprenentatge i goig; comprenguen les intervencions i els missatges dels altres; i puguen expressar emocions, sentiments, desitjos i idees a través de qualsevol dels llenguatges abans citats.

Centrant-nos ara en el Bloc 2, que és el que ens interessa, cal destacar la incorporació temprana de les TIC en l’educació perquè els xiquets d’avui, des del seu naixement, estan envoltats per la tecnologia digital i des de ben menuts tenen contacte amb ella, per la qual cosa és necessari que, al igual que aprenen la llengua oral, l’escrita o l’artística, aprenguen també el llenguatge de les TIC, comencen a usar els instruments tecnològics (com l’ordinador, la càmera digital o l’MP3), s’apropen a produccions audiovisuals per aprendre a valorar críticament el seu contingut i la seua estètica, sàpiguen distingir entre la realitat i la ficció, i tot açò prenent consciència que, per molt que tinguen molta facilitat per a estar en contacte amb les noves tecnologies, han de fer un ús moderat d’aquestes i no estar sempre enganxats a elles. Per tot açò la importància d’ensenyar les noves tecnologies a l’escola: per a què els xiquets sàpiguen usar-les i no facen un mal ús d’aquestes, aprenguen a entendre i comprendre tot el que poden arribar a fer gràcies a les TIC i crear-los l’interès per aprendre cada vegada més ja que les TIC sempre estan canviant i renovant-se, i si no es té interès per aprendre més sobre elles, per molt que se sàpiga en un moment, al cap d’uns mesos aquests coneixements s’han quedat obsolets.

Per a concloure, crec que és necessari que els xiquets, des de ben menuts, aprenguen a usar les TIC i, per tant, s’ensenyen a l’escola tal i com s’afirma en el Decret, encara que es podrien ampliar un poc més els coneixements que es demanen en aquest sobre les noves tecnologies, ja que els xiquets aprenen molt ràpid i poden ser capaços d’aprendre molt més del que s’estipula en el Decret.

Capítols 1 i 2 de “Les TIC a l’Educació infantil”

En aquestos dos primers capítols del llibre “Les TIC a l’Educació infantil”, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, es fa una introducció de com s’adapten les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a l’escola i quines són les aportacions de les TIC a l’Educació infantil, ja siga per al procés de desenvolupament dels xiquets, com la influència que tenen dins del PCC o de com poden ajudar en el treball en equip dels mestres d’un centre.

Pel que fa a l’adaptació de la societat actual a les noves tecnologies, és un procés natural pel qual l’home ha de passar per a poder estar actualitzat en els temps que corren, com ha passat al llarg de tota la història on l’home ha hagut d’anar canviant per a adaptar-se als canvis que sofria la societat. Aquest procés també l’ha de passar l’escola, és a dir, l’escola s’ha d’adaptar a les noves tecnologies perquè els xiquets actuals formen part del món digital i utilitzen de manera activa tota aquesta informació. Per tant, és obvi, que si en la societat s’estan donant uns canvis referits a les TIC, l’escola i el sistema educatiu hagen d’ensenyar-les, i hagen de canviar per a poder preparar als nens i nenes per a la societat de tecnologia que els espera i en la qual estan començant a viure.

D’altra banda, les aportacions de les TIC a l’Educació infantil dins del procés de desenvolupament dels xiquets, aquestos tenen contacte amb moltes persones però aquelles que tenen més influència sobre ells són els pares i la família, en primer lloc, sent més tard l’escola, els mestres i els companys, i són totes aquestes persones les que ajuden al nen a enriquir el procés d’adquisició dels aprenentatges, entre ells les noves tecnologies. I per a que els infants puguen aprendre millor les TIC s’ha d’adaptar l’estimulació de l’aprenentatge d’aquestes al millor moment maduratiu i d’evolució del xiquet, i fer que aquest aprenentatge tinga una continuïtat i no siga una experiència que es veja una vegada i s’oblide.

Amb respecte les aportacions de les TIC en el PCC, cal destacar que es poden treballar per igual en les tres àrees curriculars (descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i intercomunicació i llenguatges), podent ser usades per a reforçar alguns dels aspectes que puga resultar més complicat tenir materials i altres recursos, és a dir, si hi ha alguna matèria en la qual no es tinga molt de material per a poder treballar-la es poden usar les noves tecnologies per a crear-los, com per exemple en llengua es poden fer contes interactius usant programes informàtics.

Per últim, les aportacions de les TIC en el paper dels mestres i de les escoles, s’ha de dir que aquests s’han d’adaptar als canvis que estan fent les noves tecnologies dins de la societat, pel qual el paper que tenen els mestres està canviant fent que usen altres recursos als que abans no tenien ni formació per a poder explicar-los ni estaven integrats dins l’aula; per a que tot açò siga possible s’ha de crear un entorn ric i motivador tan els professors amb els seus alumnes com la relació entre les famílies dels nens i l’escola. I la influència de les TIC en el centre, està fent que es canvie, també, el plantejament de la relació entre els mestres ja que han d’incorporar les TIC a l’aula, tan com en l’elaboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes, com en l’organització del cicle on s’ha de consensuar els aspectes que s’han d’ensenyar a cada nivell sobre aquests nous coneixements.

Per acabar l’escrit cal destacar que s’ha de potenciar un canvi d’actitud per acceptar com a normal l’ús de les TIC a les aules, modificar els objectius i metodologies de treball per adaptar als xiquets a les TIC i als nous mitjans de comunicació, fent tot açò implicant a la comunitat educativa per a què les propostes sobre les noves tecnologies siguin realment compartides i adquirides per tots.